 |
| El Periodic 19 de gener 2007 |
|
|
Despres de
diverses exposicions a Andorra, Espanya i Romania, Mihai Bara i la galerista
Mercé Juvés consideren que ja és el moment de fer
el salt a Barcelona.
Bara defineix la obra mes recent com una abstracció de la forma
i un missatge més spiritualitzat. La pintura que ara presenta forma
un conjunt rodó, homogeni i arriba despres d’uns anys de
trajectória i de pasar per diverses etapes.
|
|
 |
| Bon
dia 5 de Febrer 2007 |
|
|
Crec que des
de fa molt temps la pintura ha deixat de ser un reportatge fotografic.
Des de fa anys els pintors intentem transmetre estats d’ànim,
emocions, inquietuds, coses molt íntimes nostres que en cada espectador
troben una caixa de ressonància; la idea és fer vibrar la
gent. Encara que sé que cada persona vibra de manera diferent,
la pintura abstracta permet tractar uns temes que toquen mes l’esperit
de tot el que és el mon.
Bon dia 5 de Febrer 2007 |
|
 |
| 5
de febrer del 2007 |
|
|
El pintor concentra
en aquesta mostra un diàleg més conceptual dirigit a l’espectador
basat en la construcció i en la reconstrucció constant de
la identitat i els sentiments, perquè al final el mes important,
conclou el Mihai Bara, es trobar el motor que ens empeny endavant.
Diari d’Andorra 25 de gener 2007 |
|
|
SIMEZE
"Diaspora" brasoveana
Autor: Corneliu Antim | Data: 07 Iul 2006
Muzeul de Arta din Brasov este de mai multa vreme angajat intr-o serie
de proiecte, menite sa recupereze valori ale artei contemporane de obarsie
brasoveana aflate in conjunctie cu alte culturi. Chiar in zilele caniculare
ale acestei veri, in fata unei asistente numeroase si avide de spectacolul
unor evenimente artistice surprinzatoare, salile de la parterul incintei
muzeale au gazduit expozitia a trei artisti, a caror cariera s-a conturat
si se implineste de foarte multi ani dincolo de fruntariile tarii.
[..]
In fine, revelatia acestui "trio" brasovean din diaspora, revenit
la matca intr-o cu totul alta postura decat cea cu care a plecat in pribegie,
este Mihai Bara (sau Bara, cum isi spune in "dialect" andorran).
Este fiul unui fost mare campion (singurul, de altfel) autohton de ski
alpin, el insusi performer, ca antrenor de elita in Pirineii spanioli,
dar pictor prin vocatie, pentru care s-a si pregatit cu asiduitate in
adolescenta. Primele aparitii expozitionale le-a avut, de altfel, in orasul
natal cu mai bine de un sfert de secol in urma. Profesorii sai de atunci
ii poarta inca o vie amintire, copios reimprospatata acum in fata unei
oferte plastice surprinzatoare prin profunzimea si eleganta mesajului
vizual, aparent abstract, coerent si pedant elaborat in edificii compozitionale
de o savuroasa expresivitate a armoniilor cromatice. Mihai Bara stapaneste
mijloacele compozitiei si mladiaza forma in imagini care invaluie sensibil
privirea si comunica printr-o admirabila poetica a constructiei picturale.
De aici, cordialitatea lipsita de orice infatuare a dialogului vizual.
Este calea prin care Bara instituie, pictural vorbind, in datele sale
esentiale, un soi de meta-realitate, o proiectie launtrica a unui univers
propriu si general uman, totodata, lesne recognoscibil si deschis oricaror
niveluri de cultura si sensibilitate. Este motivul pentru care lumina,
rafinat incumbata in panzele sale, capata corporalitate si tensiuni ce
induc in privitor tulburare senzoriala si, deopotriva, inseninare meditativa.
Dar si o irepresibila stare de visare cu ochii deschisi spre orizonturi
imaginare de lume, dar perfect posibile, in pofida reprezentarii lor in
convulsionante plamade magmatiforme, ca intr-o continua Geneza a materiei
vii aflata sub palpitul Inaltului Spirit.
En fi, la revelació d’aquest trio d’artistes ha sigut
en Mihai Bara. Les seves primeres aparicions les ha tingut a Brasov mes
d’un quart de segle enrere. Els seus professors li porten encara
un viu record, àmpliament regenerat davant de la oferta plàstica
presentada (en la exposició) sorprenent per la profunditat i la
elegància del missatge visual, aparentment abstracte, coherent
i elevadament elaborat en edificacions composicionals d’una saborosa
expressivitat de les harmonies cromàtiques.
En Mihai Bara domina els mitjans de la composició i barreja la
forma en ../imatges que encanten amb sensibilitat la vista i comuniquen a
traves d’una admirable poètica de la construcció pintoresca..
Es el motiu pel qual, la llum, refinada, consegueix cos i tensions que
indueixen en el espectador emocions i aclariment meditatiu, però,
també un estat de somni amb els ulls oberts cap a horitzons imaginaris,
però possibles, a traves d’una representació convulsionada,
com en una continua Gènesis de la matèria sota la ma de
l’Alt Esperit.
Diari “Ziarul Financiar” 07 07 2006 Corneliu Antim, crític
nacional d’art
“En Mihai Bara m’ha sorprès moltissim. Quina
manera de passar de la carrera esportiva al paisatge plàstic....Es
un artista nat, la seva obra te una autenticitat molt directament lligada
amb el tresor que El Senyor posa en cada un de nosaltres”
“Que gran alegria de veure les apreciacions, la critica i la forma
que la gent rep la obra d’en Mihai...Una exposició que’s
mereix àmpliament ser visitada”
Diari “Buna ziua Brasov” 3 07 2006
“El Museu d’Art , ahir va inaugurar la exposició de
tres pintors de Brasov que viuen a l’estranger. Es tracta de’n
Mihai Bara (Andorra), Teodora Pica i Emilio Pica (Canada). Es un veritable
esdeveniment d’art plàstica que, certament atraurà
l’atenció dels especialistes i del gran públic”
“ Son tres artistes que venen de móns diferents, i que tracten
la pròpia passió amb un professionalisme extraordinari.
Tot i que a cada un d’ells es nota un discurs abstracte, molt ben
construït en el cas d’en Mihai, es retroben molt en el pla
de la sensibilitat existencialista. En Mihai es genial. Podem veure, en
el seu cas el que anomenem un instint artístic pur, es un pintor
nat i això es veu en la manera d’abordar la superfície,
la cromàtica, la forma de filtrar’la, de decantar’la,
la facilitat de la seva ma....”
Diari “Gazeta de Transilvania” 30 06 2006
“Descobrint en la obra d’en Mihai Bara la mateixa ascendència
formativa, l’espectador nota la preocupació quasi obsessiva
de l’artista de conciliar dos impulsions; la expressió violenta
amb el poder de xoc del grit i l’impulsió i la necessitat
d’harmonia i d’unitat. Dominant perfectament la tècnica
de la representació, el pintor sembla treballar sota la pressió
d’un temperament ardent en un intent de disciplinar la matèria,
d’enriquir-la amb un llenguatge elàstic, elevat i formal.
La sensació d’inquietud, d’impaciència en la
transposició de les suggestions imaginatives, en una matèria
fluctuant, viva. La pasta abundant , el color esta posat amb un control
permanent del gest. La seva cromàtica esclata, amb l’utilisacio
d’el ton en la seva màxima puresa, en una concepció
que assegura la monumentalitat de les seves composicions i facilita un
pronunciat to abstracte.
Es bastant fàcil remarcar que els dos artistes (en Mihai i la Teodora)
estan units sota la disciplina de la mateixa escola de belles arts, qui
els y ha ensenyat aplicar rigorosament els procediments tècnics
clàssics amb la visió d’una síntesis entre
sensibilitat i innovació perpetua.”
Diari “Gazeta de Transilvania” 2 07 2006
|
|
 |
| 18
de juliol del 2005 |
|
Situat en el
fil mateix de l’eix que separa la claror de la foscor, el pintor
romanès ha orientat el seu treball cap als “ moments de la
llum” i ha completat una col-lecció que, sota aquest mateix
nom genèric, palesa, respecte de l’exposició de l’any
pasat, una marcada evolució cap a l’abstracció, cap
a la simplificació de les formes, alhora que explora els limits
d’un neoimpresionisme més arrelat en el present que en el
pasat.
“ en limitar el mitja, el missatge
és més clar” , sosté el pintor, malgrat que
l’abstracció del conjunt sigui també una invitació
a la projecció de l’univers particular de l’espectador.
És des d’aquesta actitud que
Mihai Bara ha anat aprofundint en la recerca de “l’essència
de la llum”. Com en el cas dels primers impressionistes, es tracta
d’una recerca sense final. Però amb la diferencia, en el
cas del pintor romanès, de voler acotar la dimensió exacta
de “la realitat insignificant de l’home enmig d’un univers
de llum i ombra.”
Diari d’Andorra 18 de juliol 2005
|
|
 |
 |
| 15 de juny del 2004 |
15 de juny del 2004 |
 |
| 17 de juny
del 2004 |
|
La seva òptica
mostra uns paisatges urbans fragmentats en espais angulars. "si, incorporo
influències cubistes o constructivistes per seguir un camí cap a la cristal·lització
d'estils", vadir. periòdic Andorra 1 de juny de 2004
Després de cinc anys, Mihai Bara ha aconseguit que les vies disperses dels
primers mesos conflueixin en un estil "unitari", i en un "equilibri entre
la intensitat cromàtica, la composició i les textures", que li serveix per
"reconstruir el món que m'envolta", És en tot cas, una obra que recull influències
dels corrents de la segona meitat del segle XX i les transforma en un discurs
personal, una mica a contracorrent de la tendència dominant actual. Diari
d'Andorra 15 de juny de 2004 |
|
 |
 |
| 23 d'abril del 2003 |
7 de març del 2002 |
|
".....
l'important de la pintura és el símbol, el missatge, la reflexió
a la qual incita la contemplació".
"..... l'expressió d'un estat
d'ànim concret copsat de la realitat que m'envolta, filtrada pel
sedàs dels valors que conformen el meu món personal".
"..... el meu propi món",
un món influït per estats d'ànim i sentiments representats
per una gamma de colors càlids.
"..... la nit em dóna un paisatge molt
especial, una llum i un color que donen un missatge de tranquil.litat,............Per
això m'encanta mirar les coses de nit".
"Cada obra explica una història,
i cada història demana la seva forma, que queda sempre supeditada
al missatge." (Diari d'Andorra)
"....la obra del Mihai Bara es un pont entre
la seva afició a l'art i les seves inquietuds interiors ple de
simbologia i lluminositat." (Diari "EL PUNT" 24 de juny
2003)
".....en les obres exposades a Lloret mitjançant
la tècnica de l'acríl.lic, l'artista intenta transmetre
un misatge, un estat d'ànim i sobretot un eco, creant a través
de la seva percepció personal una realitat nova, un món
diferent que convida a la reflexió." (Revista cultural "LA
COSTA" agost 2003) |
|
| |
|
 |
 |
| 5 de juliol
del 2001 |
6 d'abril del 2003 |
 |
| 1
d'agost del 2003 |
 |
